Ir a versión en castellano| Blocs del C.E.MadTeam | |
| GP Buff Salomon: VIII Edició de la Carrera de Muntanya de Paüls (Tarragona) | por Héctor |
| El diumenge 18 de maig, a les 9h es disputarà a Paüls (Tarragona) la segona prova de la Copa d'Espanya de Carreres per Muntanya FEDME 2008, Gran premio Buff Salomon. La Carrera per Muntanya de Paüls és una competició ja clàssica del circuit català que transcorre pels impressionants paratges del Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beceit. El Tossal d'en Grillo ( 1.071 metres) és el punt més elevat de la carrera, que malgrat la modesta cota no deixarà indiferent a cap dels participants, en una carrera molt tècnica, que es situa en un massis calcari de relleu escarpat i abrupte. En aquests moments ja s'han superat els 420 inscrits, entre els que destaquen Laia Andreu i Javier Trigueros, els líders actuals i guanyadors de la prova anterior a Camañas (Teruel) fa tres setmanes. Els organitzadors locals de la prova són la Unió Excursionista de Catalunya de Tortosa. Trobareu tota la informació del recorregut a http://uectortosa.org/cursa/cursa_castellano.htm Font: http://www.ocisport.net/ | |
| Cavall Bernat de Sant Llorenç. Ligón (A2/IV) | por Raúl |
| Ayer tarde volvimos al Cavall Bernat, que Marisa no había subido nunca. Junto a la normal hay unas cuantas vías, y ayer encontré las reseñas, así que podíamos intentar quitarnos una o dos. Empieza Montse con la variante directa de entrada a la Normal. Creíamos que estaba limpia, pero hay un puente de roca. Con un camalot #2 se protege bien, aunque también se pasa sin meter nada hasta el puente. | |
| Flora i Líquens a l'Alta Garrotxa | por gatta |
| Us convido a participar a aquesta activitat organitzada pel CEMADTEAM, que us donarà a conèixer un dels indrets amb més biodiversitat liquènica de la nostra terra! La sortida que vam preparar al Novembre a Montserrat, va agradar molt i hem organitzat una altra que esperem també us agradi i pogueu tenir una altra lectura de les nostres muntanyes. Ens acompanyarà a la sortida el liquenòleg i | |
| ENTRENAMENT I PREPARACIÓ FÍSICA | por Héctor |
Un ampli ventall de serveis per als amants de la muntanya El col·lectiu d'esportistes ha anat prenent consciència de la necessitat d'entrenar-se durant la setmana per tal de millorar el rendiment i evitar lesions a les sortides del cap de setmana. Can Caralleu és el centre idoni per fer-ho: amb un mangnífic entorn natural i unes instal·lacions de primera línia: pista d'atletisme i circuit d'entrenament a l'aire lliure (Parc de l'Oreneta i carretera de les Aigües), pavelló amb equipament espcífic, sales de fitness -musculació i cardiovascular- i rocòdrom cobert amb vies d'iniciació, perfeccionament i diferents desploms i boulder. ENTRENAMENT I PREPARACIÓ FÍSICA Activitat adreçada a tots aquells esportistes que vulguin millorar el seu rendiment físic mitjançant un entrenament adequat a les seves necessitats. Així es pot triar l'horari més convenient i la freqüència de les sessions d'entrenament segons la disponibilitat i objectius.*Nombre de dies d'entrenament ENTRENAMENT DIRIGIT I PROGRAMAT (exclusiu abonats) Entrenament programat i seguiment. Adreçat a esportistes que busquin un major rendiment i a esportistes de competició. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Entrenament els caps de setmana en espais naturals. Entrenaments específics de resistència, rocòdrom i boulder, drey tooling, nocturns, força de braços, etc. - Campus d'entrenament de neu i de resistència en alçada.- Cros de Muntanya de Can Caralleu.- Test per valorar la condició física.Conferències i projeccions audiovisuals d'expedicions realitzades per abonats. | |
| Entre dues direccions | por daymon |
La sessió del passat diumenge va ser una al·legoria perfecta del que està succeint aquesta setmana. Desordre, confusió, dues direccions oposades que col·lisionen i es dilueixen. Flotant, al bell mig, em trobo sol amb una taula que a vegades sembla més petita del que realment és, pensant que, per moltes vegades que em mulli, mai acabaré d'entendre com funciona tot plegat. El divendres a última hora vaig rebre un correu del meu supervisor aquí, a Melbourne, instant-me a escriure quelcom per un congrés que tindrà lloc a Sydney, el proper mes de setembre. Vam discutir breument quins punts concrets hauria de tractar i es va obrir la possibilitat de quedar-me a terres australianes una mica més. La previsió i la meva intuïció deien que el mar estaria mogut, així que vaig deixar passar unes hores per veure com evolucionaven els models i poder buscar, mentrestant, alguna manera d'interpretar-los amb optimisme. Dissabte al matí vaig escriure un correu al meu director de tesi, exposant la situació, abans d'anar d'excursió fotogràfica al centre de la ciutat i viure una tarda plenament australiana, en un partit de footy amb una cervesa a la mà. A la nit vaig comprovar que les previsions no havien variat i que el meu correu seguia sense resposta. Diumenge vaig matinar per no res: la bona sessió era a primera hora del matí, però els que anaven amb mi no estaven disposats a renunciar a l'esmorzar per anar a passar fred abans d'hora. Vam arribar a la platja gairebé a les dotze, amb temps just per gaudir de mitja hora decent abans que les onades desapareguessin. Al matí predominava la component sud-oest, amb una mida superior a la component sud-est. Al migdia s'havien igualat les forces i cap onada prenia una direcció clara, mentre diferents corrents feien acte de presència amb la pujada de la marea. Hores de lluita per no agafar cap onada mínimament decent i llarga, fins que va arribar aquella última sèrie del sud-oest. Vaig remar en diagonal amb tota la intenció i vaig posar-me de peu sense deixar anar la vora de la taula. Mà a la paret. Dos segons màgics envoltat completament d'aigua fins que una explosió d'escuma em va tancar el camí. El dilluns vaig trobar novament una paret d'escuma, després de dues setmanes visitant l'habitació verda. Dues setmanes de treball i motivació que havien donat resultats, però que van ser diluïdes amb un correu de dos paràgrafs. No hi ha opció per anar a Sydney, no hi ha diners i no hi ha tema. A més, quan torni em tocarà començar amb un aspecte nou, diferent a aquell amb què estic treballant aquí. Vaig contestar, però novament no he obtingut resposta. Alguns punts del correu no els veig clars i em sembla que estic en mig d'un mar desordenat que no entenc, entre dos onatges oposats i amb un corrent que no em deixa escapar. I, a vegades, la meva taula sembla tan petita... | |
| Video Cros de muntanya Can Caralleu 2008 | por Héctor |
| Turó de Montcada | por Raúl |
| Pese a su modesta altura la posición del Turó de Montcada en la puerta de acceso a Barcelona desde el Vallés y su perfil afilado lo hacen candidato a una excursión vespertina, o matutina, según sea el caso. Hace ya un tiempo Aguito había publicado una reseña indicando la posibilidad de hacerlo en travesía, con unas trepaditas interesantes. El martes se instaló una tormenta local en la zona | |
| Btt por la Costa Brava | por Loybcn y Madveras |
Sabado 10 (Platja d-Aro - Solius - Castell de Solius)El sabado llegamos a media manana, con un cielo bastante amenazante nos cogimos las bicis y nos acercamos solo hasta el mar para ver el temporal. Por la tarde hicimos Decathloning porque caia la del pulpoDomingo 11El domingo amanecio con algun claro, asi que cogimos las bicis y a rodar un poco. Fuimos hasta Castell d-Aro, para alli pillar la ruta del carrilet hasta Solius, ruta basante suave que transcurre por pista y algun tramo de carratera.. y un poco de gincama en Santa Cristina d-Aro por las obras. En Solius nos animamos a subir hasta el Castillo. La subida se hizo durilla, pero bien, no tubimos que bajar de las bicis en nigun momento.A la vuelta se nos puso a llover, pero fue soportable.Por la tarde, de nuevo Decathloning porque caia la del pulpo otra vezLunes 12El dia levanta muy cubierto y chispeando un poco, pero eso no quita nuestras ganas de ruta. tenemos pensada una ruta que sale de Calonge y pasa por Romanya, que ... | |
| Aneto. La Cronica de la Mab. | por el yeti |
ASCENCIÓ A L'ANETO AMB ESQUÍS DE MUNTANYA.10-11 DE MAIG Sortim de Barcelona, Terrassa, Vitoria i Jaca, l'Àlex, la Mabel, en Xavi, la Maria i la Chan respectivament, amb l'intenció d'ascendir a l'Aneto amb els esquís de muntanya. Els deus del temps no auguren bones notícies, plujes generalitzades a tota la península i en concret els Pirineus, però tot estava preparat i hi havien moltes ganes, així que seguim els plans inicials i ens dirigim cap a Benasque. Recullim el grup al Bar de trobada de Benasque i sota la pluja ens dirigim fins al parquing de Llanos de l'Hospital. Primera sorpresa, la pista no té neu i podem pujar els cotxes fins el parquing de la Bessurta. Cau una mica de xirimiri, però ens preparem, i iniciem la pujada cap el Refugi de la Renclusa. Primera parada cap el nostre objectiu, l'Aneto. En tres quarts d'hora arribem al refugi. No ha plogut gaire i la pujada ha estat divertida, encara que els auguris no semblen gaire bons per l'endemà. Al refugi juguem a les cartes una estonerta, sopem llenties i costelles de porc, molt bones, però un sopar una mica fort per l'activitat de l'endemà, i ens anem a dormir. Demà toca matinar. Hora de diana les 5:30. Hem d'aprofitar la finestra de bon temps que a la meteo diu que s'obrirà al Massís l'endemà, de l'alba fins migdia. S'aixeca la matinada, desprès d'esmorzar a les fosques, ens preparem. Posem les pells i sortim cap el cim més alt dels Pirineus. El dia no sembla el més evident per fer pic, hi han núvols que ho cobreixen tot uns 200 metres més amunt, però val la pena intentar-ho. Amb els esquís als peus iniciem l'ascensió, molt directe per les pales fins el coll del Portillón Superior (2.850). Hi han uns quants grups davant nostre i ens marquen la traça. La pujada és forta, però el desnivell es guanya ràpid. Ens passa un grup de competició que s'entrena,i ens deixen la traça molt més marcada. El sol comença a sortir i,oh sopresa! els núvols se'n van i el cel es posa rogenc primer i desprès blau. Arribem al Coll del Portillón, després d'un petit flanqueig. Ens hem de treure els esquís per baixar una petita bretxa i arribar al Glaciar de l'Aneto. Cap problema, amb els esquis a l'esquena iniciem el descens d'uns 15 metres i ens tornem a calçar els esquís per flanquejar cap a la part central del Glaciar, allunyant-nos de la carena dels Portillones. Fem un petit descans per recuperar forces, mejar una mica i hidratar-nos. La seguent fita, el Coll de Corones (3.196m), ens espera. El gegant està més a prop. Flanquejem tot el glaciar del'Aneto. Aquesta part del camí es fa una mica feixuga per la llargada, sense cap complicació. El cel és fantàsticament blau i al voltant nostre es veun tot de núvols enganxats als cims que ens envoltem. Realment és una finestra meteorològica en tota regla. Arribem al Coll, inici d'una pala dreta directe al cim. Desprès de la flanquejada, la pujada fa mandra. Però la força d'assolir el cim no ens deixa cap dubte. Comencem a "foquejar" seguint la traça perfectament marcada que, fent zig-zaga, es dirigeix amunt de la pala. El Sol apreta, fa calor, però bufa una mica de vent que ho fa tot molt menys difícil. L'Aneto està cada cop més a prop. Les primeres persones que han fet cim, comencen a baixar. Sembla que ballin, descendint per la pala, sobre la neu pols. Nosaltres seguim fent voltes maria, ens apropem a la carena i gaudim de la vall de Corones. I arrivem al cim. El Sol llueix i gaudim de la sensació d'haver fet l'Aneto (3.404m). El paissatge és preciòs. La Chan, l'Àlex i la Mabel no passen fins la Creu pel Pas de Mahoma. La Maria i en Xavi s'animen. Ens fem fotos, mejem una mica i en preparem per la baixada. Es comença a tapar, la finestra es tancarà en un no res i el descens pel glaciar fins el forat dels Aigualluts és llarg. Comencem a baixar per les pales del glaciar, tot cobert de neu. La neu pols ens fa estar alertes però destilem adrenalina. Tot fent esses, baixem directes cap a la vall, el glaciar de l'Aneto és la via més ràpida, no cal tornar fins la Renclusa. Els núvols comencen a tapar tot el cel, però les baixades esquiant són ràpides. Arribem a la Vall i seguint-la assolim el Pla dels Aigualluts (2033m). És hora de treure's els esquís. Encara queda mitja horeta fins el cotxe, caminat. És Maigl, la neu comença fondre's. Ja podem, però, començar a gaudir del triomf. Ara només ens queda somiar en la dutxa d'aigua calenta que ens espera al Alberg del poble del Run a uns kilometres de Benasque, el sopar calent i el descans ben merescut. Els 1264 metres de desnivell des del refugi fins el cim i les sis hores de pujada i dos de baixada bé s'ho valen. La sortida ha estat del més perfecte. | |
| El Gegant dels Pirineus. Pico de Aneto (3404m), 11-05-08 | por el yeti |
Sona el despertador, i son dos quarts de sis!! Toca llevar-se, que hem de fer l´Aneto!! Recollim, i baixem al menjador del Refugi de La Renclusa, a esmorçar. A fora el dia, sembla que és vulgui obrir, però mai se sap, aixi, que naltres ens preparem per sortir en direcció l´Aneto, el Gegant dels Pirineus. Son dos quarts de set, i el dia, sembla que vagi millorant, els nuvols, es van desfent, deixant pas a una esperança de poder assolir el cim, o si més no l´il.lussió de creuar els Portillons, i baixar esquiant la glaçera de l´Aneto. Sortim del Refugi, a 2140 metres, i en un parell d´hores, si fa o no fa, superant les dretes pales , assolim el pas del Portillón, a 2750 metres d´alçada, arribem a la bretxa, i ens hem de treure els esquis, i desgrimpar, per creuar a l´altre banda. La Mabel i la Chan. La Mabel, amb unes vistes impressionants. Un cop situats al glaciar de l´Aneto, hem de fer un llarg flanqueig, que ressegueix tot el Portillon, xino-xano, anem flanquejant, i de mica en mica, ens anem acostant al Collado deCoronas, 3196 metres. D´aqui ja tant sols, ens queda remuntar una forta pala, i aixi fent voltes i voltes, arribem a l´avantcim de l´Aneto, ja tenim el Pas de Mahoma, al davant nostre. El Xavi i la Maria, el creuen i van fins la creu de l´Aneto,la Mabel, la Chan i jo, fem fotos, i ens queden a l´avantcim, ja que en altres ocasions ja hem pujat l´Aneto. Treiem pells, i ens preparem per a un llarg descens, gaire bé 1400 metres de descens vertiginos, i sostingut!! La neu dalt del cim, encara es deixa fer bé, però a mida que anem baixant, ja és va transformant, ja que son gaire be quarts de dues!! Anem baixant, fent parades, per descansar, i finalment arribem al final, al Pla dels Aigualluts, aqui ja hem de treure els esquis, i carregar-los a l´esquena, fins a la Besurta. Arribem als cotxes, a quarts de quatre. Han estat més de vuit hores d´activitat, continuada, intensa, i plenament reconfortant. Hem aconseguit fer l´Aneto, el gegant del Pirineus!! Marxem cap a Benasc a fer unes cervesetes i celebrar aixi, el primer 3000 amb esquis de la Mabel i la Maria. I ja aqui ens separem , la Chan, marxa cap a Jaca, i naltres cap El Run, a l´Albergue, on ens espera una dutxa, i un bon sopar!! La Maria, el Xavi, i la Mabel, mirant al buit. La Chan. Amb el Xavi i la Maria, fent el pas de Mahoma. La Mabel, la Chan i jo. La llarga baixada!! Al Pla dels Aigualluts, amb l´Aneto al fons. | |
| Solsonés: Riu Lacó, Via Sufi....IV+ | por Llorenç |
| Ja fa temps vaig veure en el blog de l'Edu algunes vies que feia per aquesta paret, sobre bon calcari i guapes, així que ens hi vam apropar.
L'intenció era fer un parell de vies, però amb la resaca del dia abans gracies a la festeta a Sant Llorenç de Morunys i la calor....amb prou feines en vam fer una!!! Com arribar a la Paret de Riu Lacó: L'accés a la paret el farem des de la carretera de Coll de Jou a Cambrils (L-401) fins al km27 on hi ha el trancall del Castell d'Oden (5' des de Canalda). El seguirem perdent cota fins a un coll d'on surt una pista que mena a la paret (evident). El peu de via el trobarem de front un cop hem creuat el bosc pel corriol.(copia literal del blog de l'Edu!) Sols portavem el llibre d'escalada al Solsonés i ens va costar bastant trobar peu de via, finalment vam trobar el de la Sufi, i aquesta vam fer.....coses que passen....el peu de via està indicat amb una flecha cap a la dreta. Material, cal portar unes 7 o 8 cintes exprés, friends, i bagues.El primer llarg, surt en tendencia a la dreta, veurem algun parabolt i algun pont de roca. Sempre en diagonal a la dreta uns 40metres fins un parabolt i un arbre. El millor del lloc es la roca i la tranquilitat!!!!! El segon llarg, surt cap a la dreta, en lleugera baixada caminant a buscar la cornisa, la seguirem fins uns 40 metres més on trobarem una nova reunió....tramit.....El tercer llarg, baixa a al dreta a buscar una fina feixa amb molt de pati....que ens porta fins al final on trobarem una reunió amb dos espits.......a sobre una gran sabina.....en la foto la travessia vista desde la reunió tercera.. El quart llarg es guapo, la sortida es recte amunt...sense miraments per passar la sabina per la dreta, seguint el lleugera tendencia a la dreta, trobarem algun pont de roca, sabines, ......
.....un parabolt 8mm uns metres més a la dreta la reunió també força aerea.
El cinqué llarg puja pel diedre, fins un clau, i quan sembla que tot s'acaba...no!!!!! no es surt per l'esquerra sino per la dreta! hi ha una placa que et porta a sota un sostre molt però que molt aeri...a una reunió penjada (3 parabolts)...que ens vam saltar.....
...passada la reunió uns dos metres més a la dreta, puja una fisura molt desplomada amb un clau mig sortit que ens porta a la reunió....es una mica absurd fer la reunió penjada ja que la següent esta a uns 8 metres més amunt i no hi ha problemes de fregament....suposo que es més per disfurtar del pati que per res més!
| |
| IRPF a la Gorra Marinera | por Raúl |
| Ayer, aprovechando la alineación de los astros que facilitó la coincidencia de fiestas locales en BCN y SBD, me coordiné con el señor Horn para ir a escalar a Gorros. Madrugamos un poco, y llegamos al monasterio en un plis-plas. La intención era buscar vías fáciles, intentar escalar rápido y subirnos a todos. Los resultados, en cambio, fueron paupérrimos. Comenzamos por la gorra marinera. La | |
| XII MARATÓN ALPINO MADRILEÑO | por Héctor |
| Correr por donde antes nadie lo hacía, por lugares donde sólo transitaban los animales del bosque, montañeros, pastores o guardas forestales. Progresar por las alturas provistos solamente de un pantalón corto, camiseta y unas zapatillas. Sentir el vértigo de las alturas, atravesar pedreras, bosques o neveros a más de 2.000 metros de altitud. Realizar las ascensiones clásicas de montaña en el menor tiempo posible. Superar obstáculos y dificultades. Esto es el Maratón Alpino Madrileño. Una experiencia única en Madrid, en España y a nivel internacional, que hemos puesto al alcance de los corredores más intrépidos. Cientos de ellos, venidos de toda España, Portugal, Francia, Andorra, incluso Argentina y México han probado ya su dureza y han logrado el título de Superviviente en el que puede ser el "maratón más duro del mundo". ¿Lo conseguirán este año? FICHA TÉCNICA Lugar: Sierra de Guadarrama (Madrid, España) Fecha: 22 de junio de 2008 Salida y meta: Plaza Mayor (Ayuntamiento) de Cercedilla (Madrid) Hora: 8 de la mañana Distancia: 44 km aproximados Altura máxima: 2.430 m. Altura mínima: 1.188 m. Desnivel acumulado: 4.700 metros. 40% del recorrido por encima de los 2.000 m. Porcentaje de superficie técnica: 70% aproximadamente con posibles neveros. Tiempo límite: 9 horas . Avituallamientos: 9 líquidos y 4 sólidos más los de meta. Los avituallamientos se componen de agua y glucosa. Los sólidos tienen bebida isotónica y alimentos ricos en hidratos: membrillo, barritas, frutos secos, plátanos.... Servicio a corredores: Bolsa del corredor, duchas y masaje en meta (Polideportivo Municipal de Cercedilla); masaje en recorrido; atención sanitaria y podología; seguridad a cargo del Grupo de Montaña de la Cruz Roja, GERA, Bomberos, SEREIM, Guardia Civil y Protección Civil; charla técnica previa y vídeo; seguro de accidentes y responsabilidad civil y "corredores escoba". Records: Masculino: Manuel Perozo Mosquero (España): 4h36:22, año 2006 Femenino: Gloria Serracina (Portugal), 5h50:36, año 2006 INSCRIPCIONES XII MARATÓN ALPINO MADRILEÑO | |
| XT Wings S-LAB | por Héctor |
| Los productos de laboratorio son fruto de años de desarrollo y pruebas a cargo de ingenieros de biomecánica y con la colaboración de los mejores atletas como los campeones del mundo Agustí Roc y Kilian Jornet. Innovar: acción de mudar o alterar algo introduciendo novedades. Esta es la definición que figura en el diccionario de la Real Academia Española de la Lengua y también en el código genético de Salomon desde su nacimiento en 1947 en Annecy, en pleno corazón de los Alpes franceses. Sesenta años después Salomon mantiene su apuesta por la investigación y presenta para esta temporada una gama de material de edición limitada diseñada en el Centro de Desarrollo de Annecy por y para los deportistas más exigentes. La estrella de la gama LAB de trail running es la zapatilla XT Wings S-LAB fruto de dos años de desarrollo y pruebas a cargo de ingenieros de biomecánica y con la colaboración de los mejores atletas. Calzado de alto rendimiento con un diseño específico y surgido del laboratorio de Salomon. Zapatillas XT Wings S-LAB, máxima estabilidad y amortiguación para terrenos difíciles Estabilidad, amortiguación y ahorro del consumo de energía que requiere la impulsión. La zapatilla XT Wings S-LAB sale al mercado ofreciendo unas prestaciones inéditas hasta la fecha en lo que al calzado de trail running se refiere. Su diseño específico, con una suela más ancha y el nuevo sistema ACS (Agile Chassis System) compuesto por el esqueleto, el músculo y el tendón la convierten en la mejor apuesta para correr por los terrenos más complicados sin perder agilidad. El esqueleto aporta estabilidad y control desde el talón hasta los dedos de los pies; el músculo maximiza la amortiguación y el impulso en cada zancada, y el tendón conecta las tres partes de la suela aportando potencia y mayor velocidad al transformar la energía del impacto del talón en una propulsión óptima. El secreto reside en la reducción del peso en la zona del talón con lo que se facilita la elevación y se potencia la amortiguación y la estabilidad.
Fuente: http://www.runners.es/ | |
| Nuevo Forerunner 405 | por Héctor |
Reloj Deportivo GPS con Sincronización Automática Calcula la distancia, velocidad, ritmo cardiaco y calorías de manera precisa y las muestra en la pantalla fácil de leer. Pulse o deslice un dedo alrededor del innovador bisel táctil para cambiar la información sin tener que buscar un botón. El podómetro opcional puede ser utilizado también para recopilar información de velocidad y distancia en interiores. La tecnología inalámbrica ANT+Sport(TM) transfiere automáticamente los datos desde el reloj a su ordenador, y viceversa, si están al alcance. Sin cables ni ataduras, los datos ya están ahí. Los usuarios pueden actualizar los datos en Garmin Connect, una nueva página web basada en una aplicación que permite analizar, compartir y guardar los datos trabajados. Características y Especificaciones del Producto Receptor GPS de alta sensibilidad Innovadora interfaz de bisel táctil pendiente de patente Autonomía: 8 horas (entrenamiento) o 2 semanas (modo ahorro de energía) Puede utilizarse para correr o en ciclismo Estanco según IPX7 (a 1 metro bajo el agua durante 30 minutos) Peso: 60 g Pantalla: Redonda escala de 4 grises FSTN, 124 x 95 pixels Tamaño (mm): 45.75 x 70.5 x 16.4 Distancia de precisión: 99% en cielo claro Escala de Temperatura: de -20oC a 60oC Pantalla fácil de leer Cómoda correa de vinilo Compatible con GSC 10(TM) sensor de bicicleta velocidad/cadencia - monitor pedal cadencia y rueda de velocidad Compatible con podómetro - medida de velocidad y distancia y cadencia corredor en interiores Características del reloj: hora (12/24h), Zona horaria dual, (día/fecha), alarma Características GPS: marca waypoints, vuelta a inicio, grabar posición Zona de entrenamiento, zona de entrenamiento de ritmo cardiaco, ayuda 5 zonas de ritmo cardiaco Tecnología Inalámbrica ANT+SportTM - permite la transferencia automática de datos entre la unidad y el ordenador personal Unidad a Unidad - transferencia de datos trabajados y posiciones entre Forerunners 405 Fuente: http://www.corre-caminos.com/b2c/ | |
| V MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA (II PARTE) | por Héctor |
| A las 5:50h me despierto; los nervios hacen que no pueda volver a conciliar el sueño, miro por la ventana y para mi sorpresa parece que no llueve y lo que es mejor no tiene pinta que lo vaya hacer en unas horas; desayuno algo y me doy una ducha para despejarme un poco. A las 7:10 bajo al bar del hotel donde había quedado con mi padre, me tomo un té; y comienzo a calentar; saludo algunos compañeros de fatigas; a las 8:00 se da la salida de las féminas; 8:10h entro a la verificación de dorsales; Los nervios desaparecen. 8:15 empieza la carrera, se sale muy rápido; una vez que empiezan las primeras rampas bajo un poco el ritmo, (queda mucha carrera por delante), la subida hasta la Figuerassa sin problemas muy cómodo; después de la pista que lleva al Santuari de Corbera una nueva subida esta más suave hasta els Rasets.El viento sopla fuerte en el Pedro y ya pisamos nieve; kilómetro 10 llevo 1h39'15 en el avituallamiento me tomo el primer Gel para coger fuerzas; Bajada por prados hasta la Collada del Ferrus; punto donde se acorta la maratón;(Debido a la nieve que hay en la parte de la Gallina pelada). Cogiendo una pista que pasa por debajo de la Serra d'Ensija, se me hace bastante pesada; enlazamos de nuevo con el recorrido de la Maratón a la altura del Pla de la Creu, seguimos por pista hasta Sant Miquel de Peguera. Llega la dura subida a Rasos de Dalt, me lo tomo con calma manteniendo el mismo ritmo durante toda la subida; me encuentro bien; voy detrás de un grupito; una vez arriba, bajada hasta Rasos de Baix para volver a subir al Pedro donde hay mucha gente animando; y eso que hacía bastante viento; Kilometro 22; segundo paso por el Pedro en 3h09'15 voy muy bien para llegar en menos de 5 horas, me tomo otro Gel y me llevo otro por sí acaso. Bajada del Pedro primeras rampas con nieve y primer resbalón; una vez en el suelo y viendo la pendiente de la bajada decido hacer culing hasta coger un tramo de pista; de nuevo trialera me la tomo con calma para no tener problemas con los calambres; una vez en la pista que lleva al Camping de la Font Freda, comienzo apretar; las bambas en esta parte no me van muy bien todo lo contrario; aunque tanto en subida como en las bajadas con nieve y barro van fenomenal) llego als Plans de Corbera, por fin de nuevo campo a traves y trialeras, bajo sin problemas hasta el Camping de Font Freda kilometro 31 aprox. Me tomo el último Gel para afrontar los últimos Kilómetros. El tramo del Camping al Santuario se me atragantan; no voy cómodo con las bambas al haber tantas piedras y no puedo ir todo lo deprisa que, me gustaría ir; (el año pasado esta parte la recuerdo haberla hecho más rapido.) Llego al Santuari kilómetro 34, esto esta echo!!! Últimas bajadas intento ir todo lo rápido que me dejan mis piernas; En un descuido me pego un resbalón, por suerte no ha sido nada; ufff me levanto y continuo para abajo; me quedan menos de 2 kms aquí ya aprieto hasta la meta sin dejar nada en la recamara; jejje; consigo llegar en 4:39'15 que no esta nada mal comparado con las 7:00 horas del año pasado. Al acabar; ducha caliente y comida en Cal nen con las familias y con los compañeros de Can Caralleu. Próxima Cita: La Cuita del Sol; Ens atrapara l'ombra... Fotos: Ramón Ferrer | |
| Besurta-Renclusa, 10-05-08. | por el yeti |
El Dissabte, tot i qué les previssions meterologiques, no son gaire bones, marxem cap a Benasc, l´idea, es fer l´Aneto, tot confiant en la finestra de bon temps que esperem pel diumenge al matí. Quedem com sempre al Bruc, amb el Xavi, i del Bruc marxem cap a Benasc on hem quedat amb la Maria, que vé de Vitoria, i amb la Chan, que vé de Jaca. Arribem a Benasc, i parem al Bar "La Cumbre", tot esperant que sigui una bona senyal... Allà fem uns plats combinats, i bocates, i ens reunim tots. A fora continua plovent, pluja fina, d´aquella que no fa mal, i és bona per la terra, però que a naltres no ens convé, si volem arribar secs al Refugi de la Renclusa. Un cop afluixa el plugim, preparem motxilles als porxos de Benasque, i un cop preparats, agafem els cotxes, i cap a Llanos de l´Hospital. Quina és la nostra sorpresa, al trobar la pista que va de Llanos fins a la Besurta , oberta!! Hi han clapes de neu, però en general sense gaires dificultats arribem a la Besurta..... Quina alegria, no tenir que fer tota la pista, amb els esquis a l´esquena!! Un cop a la Besurta, esperem la Maria i la Chan, que pel camí s´ha despistat, però que finalment arriben. Tots estem animats, ja que fer la pista, caminant hauria estat una pallissa!! Carreguem esquis a l´esquena, i enfilem cap a laRenclusa. Passat l´encreuamant que va a Aigulluts, ens calçem els esquis, torna a ploure molt finament, i anem pujant xino -xano. Finalment arribem al Refugi, on quedem sopresos de la poca gent que hi ha, degut a les previssions del cap de setmana. Sopem a les 19.30, unes llenties, que es el plat estrella dels Refugis d´Aragó, i carn, bonissima!! Amb la panxa plena , marxem a dormir, que demà toca matinar molt!!!!! La Chan. | |
| JOLGORIOS, ANIVERSARIS I... PER FI, UNA MATINAL DE DILLUNS, SANT PERE DE SACAMA, CREU DE SABA I SANT SALVADOR DE LES ESPASES | por JB |
| Despres d'una pila de caps de setmana atabalat amb celebracions, sants, aniversaris i demes jolgorios, per fi, he pogut escaparme a fer una mica de muntanya. Hem aprofitat un dilluns festiu, la segona pasqua, per fer una sortideta matinal, a prop de casa i amb intencio de dinar amb la familia... ni que fos tard. ressenya L'intenció era quedar ben d'hora, tot i que, portar la patufeta al cole ens retarda la sortida, i, per acabar ho d'arreglar, gracies a les fantastiques indicacions de les carreteres del pais, ens perdem i arribem a les tantes a l'inici de la sortida El temps no acaba d'acompanyar i els nubols son ben negres, fins i tot cau alguna goteta, pero amb les ganes que portem, no ens deixem acoquinar. Arribem a l'ermita de Sant Pere de Sacama, on hi ha alguna pared ideal per practicar rapels, i d'alla anem cap a la Creu de Saba, tot i que la ressenya es poc clara, pero anem trobant el cami. Dalt la creu, ens sorpren un paisatge magnific, tot i que la taula d'interpretacio esta malmesa per algun bretol, i a l'oratori hi manca la Verge de Montserrat, hi ha gent per tot... Continuem endavant fins arribar al Pla del Fideuer, on tornem a tenir problemes per trobar el cami que baixa cap a l'antic Balneari de la Puda de Montserrat, al final el trobem i baixem rapidament, fins al peu de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, on fem un mos per recuperar forces. La pujada fins l'ermita es rapida, tot i el desnivell, i ens sorpren l'edificació, una ermita, una sala adjunta amb taules i bancs, un mirador i una balconada, des d'on veiem un paisatge magnific i al mateix temps horroros, depenent d'on es mira, tot i la vista de la muntanya de Montserrat i de les muntanyes del costat, on s'endevinen crestes i linies d'escalada molt prometedores, tambe es veuen enormes esteses de pisos, edificacions, autopistes i carreteres per tot arreu. La tornada es fa seguint el cami habitual d'acces a l'ermita de Sant Salvador, fins el Pla del Fideuer, on agafem una pista que rodeja el Puig Ventos i acaba a la carretera que va de Vacarisses a Olesa, que seguim un parell de km fins on hem deixat el cotxe. Una matinal ben entretinguda, tot i arribar "una mica tard" al dinar familiar. | |
| 12-05-2008 Jessed Hernandez y Corinne Favre, primeros líderes después de Berga | por Héctor |
Cerca de 200 corredores y corredoras han participado en la primera prueba de las Buff Skyrunner World Series - FSA de esta temporada 2008, la MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA , celebrada hoy domingo 11 de mayo en esta población de la provincia de Barcelona (España). Los vencedores han sido, en categoría masculina el catalán Jessed Hernàndez y la francesa Corinne Favre, en una carrera marcada por las bajas temperaturas y la acumulación de nieve en las partes altas del recorrido. El recorrido inicialmente previsto ha sido acortado por culpa de la acumulación de nieve en la cima de la Gallina Pelada, punto más elevado de la carrera, quedando establecido finalmente en 37 kilómetros y 4.800 metros de desnivel acumulado (+/- 2.400). El temporal de lluvia y nieve de la última semana ha dejado en esta zona una paisaje totalmente nevado, con temperaturas muy bajas con sensación de frio de -10º C. Una circunstancia que no ha molestado en absoluto a la mayoría de los corredores participantes. Clasificaciones: http://www.buffskyrunner.com/media/class_berga08.pdf | |
| V MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 2008 (I PARTE) | por Héctor |
Después de 6 meses desde que acabará la temporada pasada de carreras de montaña en la Molina; este domingo volvía a la carga!!! Con una carrera espectacular tanto por su dureza como por sus paisajes; os hablo de la Marató de Muntanya de Berga; primera carrera de la Copa Catalana de Curses de Muntanya, tambiénpuntuable para la Copa del Mundo. Salimos de Barcelona a las 17:00h con lluvia durante todo el viaje; una vez en Berga vamos al Hotel a dejar las cosas, y me dirijo con mi manager (mi padre) alias Sherpa como le llama Ricard; al Briefing; al entrar me encuentro con Bernat; Yolanda,Cristina y Enrique del grupo de entrenamiento de montaña de Can Caralleu; antes de entrar a la charla recojo el dorsal y la bolsa del corredor. Entramos dentro, conseguimos encontrar asientos libres; y con un poco de retraso empieza el briefing; lo más destacado es que por motivos del mal tiempo que hace y se preve para el domingo la maratón se recorta en 5 kms evitando el tramo más delicado; la subida a la Gallina Pelada. la Maratón queda de la siguiente manera: Distancia: 37 Kms. Desnivel: +2.290 mts. / -2.290 mts. Desnivel acumulado: 4.580 mts. Cima de la carrera: 2060 mts. ( Rasos de Dalt) Punto mas bajo: 700 mts. Después de las explicaciones que nos da el director de carrera y las precauciones que debemos tener por parte del medico, nos dirige unas palabras el alcalde de Berga y se entregan las copas de los ganadores de la Copa Catalana de Curses de Muntanya del año pasado; cuando acaba nos vamos a cenar pronto; ya que al día siguiente nos esperaba una carrera más dura de lo que parecía; en un principio. | |
