Matinal a Les Agudes, pels castellets

[mirlo]

Divendres nit, demà vull matinar i anar a fer alguna coseta...he de matinar, no tinc ganes de passar calor, però per un altra costat he portat una setmana amunt i avall i em trobo cansat, al final ni despertador ni res...dissabte a les 8 del matí la peque ja ve a despertar-nos, la caminada la deixo per demà...encara he de rumiar on vaig a fer mal.

Dissabte a la tarda anem a fer un tomb a Arbúcies, i baixant...veig allà a lo fons Les Agudes, que carai...ja esta decidit, demà me'n vaig a donar-hi un tomb. Per allò de no anar sol, truqu al Damià, es posar al telefon el seu secretari; el Martí...estant baixant de fer el Cotiella, i es raja'n vilment...tot son excuses.

Arribo a Sant Hilari i que nassos...despres de compra 3 cosetes, i fent una canyeta...truqu al JB, desprès de les negociacions amb la Montse, em dona l'ok...i a les 6.30 quedem al parking de Les Ferreres (diumenge 25).

Son les 6 del matí, ja soc al parking i fa una temperatura de 14 graus..brrr, a les 6.30 puntual arrivar el company i comencem a tirar cap amunt.

Entremig del bosquet anem bé, el dia esta maco...boires per baix però cap dalt despejat, el Matagalls també es va tapant...esperem que ens aguanti la pujada.

Arribem al peu del primer castellet i anem fent, grimpadeta cap aquí i cap allà, es super divertit,  ja teníem ganes de fer el mico damunt les pedres.

En un no res ens anem ventilant castellets, i anem fent...sense preses I amb l'agradable companyia de la solitud, el silenci, la natura...I el company pelut del costat, que no para de rondinar que te gana.

Ja gaire bé i som...quatre pases i ja som dalt, estem sols, per un costat veiem el Turó de l'Home, per l'altra el Matagalls amb un nuvol (per fer bonic) al damunt, avall veiem lo pantà i poca cosa més, la boira baixa o núvols tapar fins i tot l'horitzó.

Satisfets, ens fem quatre fotos, trague't d'aigua i cap avall que hi ha gana.

Avui estem decidits a no perdre'ns de baixada...i per més que ho intentem no hi ha manera, arribem a un tram que enlloc d'anar cap a la dreta, baixem uns metres cap a l'esquerra...no n'aprendrem mai...vinga tirem enrera...ara si, per fi agafem el camí bo i cap avall.

La gana apreta i ja tenim ganes d'arribar...i en un no res ja hi som.

L'esmorzar i el tipus d'hidratació que vam fer servir per recuperar forces, aquí no es el moment ni el lloc per comentar-les...potser en alguna altra ocasió.

Només em queda agrair-li al company la seva companyia, ens ho hem passat força bé...i la muntanya hi ha posat de la seva part.